h1

Yoyalodije (28-N)

30 noviembre 2010

Sé que entonar yo ya lo dije es ruin y vil, sobre todo después de una doble o triple resaca (electoral, claro) como la mía, pero es que hasta me ha sorprendido la rapidez del partido ganador de las elecciones para confirmar mis palabras de la semana anterior.

Felip Puig (portavoz de CiU): “El concierto económico para Catalunya es inviable

Así que ahora se dan cuenta.

Un millón doscientos mil catalanes votaron el domingo a un partido que propone políticas económicas como las que han llevado a la bancarrota a Irlanda, Islandia, Argentina o los tigres asiáticos, exactamente las mismas que generaron esta crisis. Modelo productivo chungo basado en burbujas especulativas, desregulación financiera, Estado de bienestar deficiente, sistema fiscal regresivo (los ricos pagan menos impuestos que los pobres), ayudas a las grandes empresas en detrimento de las pymes, etcétera.

Un millón doscientos mil catalanes votaron a un partido que, ya arrastrando múltiples casos de corrupción, se financió ilegalmente con el dinero público (el de todos) a mansalva, como se pudo ver en la Comisión del Parlament del cas Palau, y sin embargo aún afirma que defiende a Catalunya, sin dar ningún tipo de explicación por lo anterior en ejercicio de transparencia y rendición de cuentas a los ciudadanos.

Un millón doscientos mil catalanes votaron a un partido que no dudó en utilizar las negociaciones del Estatut en provecho propio, recortándolo a cambio del apoyo del PSC a un eventual gobierno de CiU, que además no se dio porque Montilla eligió continuar el tripartit, “en clara sumisión al PSOE”, el principal interesado en la sociovergencia. ¿Defender a Catalunya?

Un millón doscientos mil catalanes votaron a un partido que después de la sentencia del Constitucional, decidió plantear de modo irresponsable el concierto económico… ¡y se desdice tan sólo dos días después! Vaya, que YO YA LO DIJE.

Pero es que YO YA LO DIJE AGAINresulta que este partido lo votaron un millón doscientos mil catalanes… ¡y después dicen que la culpa es de los políticos!

Voté a ICV porque su discurso ideológico es radicalmente mejor que el de CiU a nivel económico, político y social. Quizá no son buenos gestores públicos (como se puede ver en Barcelona) ni saben conectar con la sensibilidad nacional de muchos catalanes (aunque han estado en un gobierno que reformó el Estatut y multiplicó por siete el presupuesto de Catalunya), pero Herrera representa una nueva generación de la izquierda que ha aceptado que es mucho mejor iniciativa privada local que dinosaurio estatal global… Sin ir más lejos, el ex Govern llevó a cabo eficientes políticas de ocupación y de transferencia de conocimiento universidad-empresa. Era la mejor opción que se podía votar en el Parlament. Que después no implementan medidas de democracia directa, claro está: pero es bastante obvio que estas cosas no se harán desde el Parlament…

6 comentarios

  1. God that was quick this time.


  2. Si vols entendre el que ha passat a Irlanda pots mirar aquest video
    http://www.tv3.cat/3alacarta/#/videos/3235430


  3. I bueno, ara 4 anys de CIU-PP. El pitjor es que el tripartit ha desaprofitat sobretot els últims 4 anys de la legislatura. Els seus encerts han estat totalment tapats mediàticament per els escàndols justíficats o no…
    ICV crec que té el problema que no conecta amb part de les persones més humils, sobretot de nuclis que han rebut molta immigració d’altres parts de l’Estat Espanyol. baix llobregat, part del vallès, etc… el seu discurs no arriba, crec que en part es per no intentar fer una mica de campanya adreçada als castellano-parlants, el seu nacionalisme espanyol normalment el fa desconectar de partits que intentin transmetre un discurs en català (excepte increiblement en el cas de CIU).
    Per altra banda, jo no he votat a ICV aquest cop perquè sí, el seu discurs estem totalment d’acord, però després es perden en el camí d’aplicar-lo a vegades, sobretot el pitjor ha estat Joan Saura, que no ha recolzat als “mossos-gossos” en els seus moments i ha comés més errors de no saber on estar, i també per intentar tapar el escàndol del delta 0, van faltar moltes dimissions a temps. Com jo, alguns més…
    Que potser ara m’arrepenteixo , en part, els tornaré a votar a les municipals, segurament. Però com deia un infaust dictador, en una guerra no importa qui té raò, el que importa és guanyar-la, i la campanya de ICV tot i haver-me agradat molt en el discurs i propostes a fer, no s’ha preocupat massa en com transmetre millor i arribar a la gent,i guanyar vots;això l’ha derrotat.
    A mi el que m’entristeix més és que per part del govern de l’Estat no hi ha ni alternativa possible, esperem que aquest quatre anys a l’oposició permetin primer adonar-se a la gent de les polítiques de ICV, i en part ajudar a renovar al partit per a poder ser més escoltat.


  4. Jordi,
    gràcies pel link. Si estàs d’acord amb el que diu el Sala i Martín, clarament no hauries d’haver votat a CiU, que va aprovar salvar les concessionàries d’autopistes i als bancs… sinó a ICV.
    En el vídeo es considera factor de crisi la bombolla especulativa (problema d’un model productiu determinat amparat per la dreta, només cal veure el debat de tv3) i haver salvat els bancs (ICV va criticar haver-ho fet). El que no diu el Sala i Martín és que Irlanda es va veure obligada pel BCE a salvar els seus bancs perquè devien majoritàriament a bancs alemanys…

    lucaturilli,
    mediàticament… aquesta és la paraula… he estat seguint la Vanguardia i és un manual de manipulació periodística… al final, l’obra feta pel Govern queda oculta per mala gestió en casos puntuals, amplificada intencionadament. En l’actual “mercat polític de masses” sembla impossible de plantejar propostes constructives i dur-les a terme si no participes d’aquest circ mediàtic i tries una “tribu” de seguidors… és el paper de Mediapro i Público amb ZP. Però si renuncies a l’esperit de les masses i intentes construir esperit crític… un es queda sol avui en dia. Els possibles votants d’ICV haurien d’haver tingut això en compte… que ells no necessiten que les coses es “transmetin millor i arribar a la gent”…


    • 1- Jo estic moltes vegades dacord amb el que diu però això no vol dir que hi hagi d’estar sempre

      2- També estic en desacord amb coses que hagi fet o faci probablement en el futur CiU però pondero el que jo considero prioritari a l’hora de posicionar-me.

      3- Ignoro les implicacions polítiques del BCE en el cas d’Irlanda (suposo que si jo fos l’economista del video te les sabria rebatre). En qualsevol cas, l’argument es basa a dir que l’endeutament no el causa un baix impost de societats (ans al contrari) sinó haver salvat els bancs (sigui decisió d’Irlanda o una imposició com tu dius). Curiosament, pel que explica el video, Irlanda es resisteix avui (en ple endeutament) a rebaixar l’impost que els va enriquir.

      4- La paraula especulació us encanta als d’inciativa. Forma part de l’argumentari bàsic consistent en criminalitzar la població a partir d’un cert nivell de renda o patrimoni. A mi m’encantaria que m’expliquessis què és aquesta especulació maligne que atribueixes a la dreta (per algun motiu s’utilitza amb cognotacions negatives) i perquè és tant dolenta.

      5- Podem assumir que la maldat salvatge està uniformament distribuïda en sexe, raça, nacionalitat i ideologia política o creix exponencialment cap a la dreta i en funció del compte bancari?

      Salut i debat!


      • Iepa! He estat apagat però et vaig seguint eh…

        Et vaig enviar un mail l’altre dia, aviam si mus veiem per fer una birreta i parlar d’aquest blog teu tant actiu! (Te va bé durant el pont..? ). Dona’m senyals de vida! jejej

        Respecte al teu darrer post, jo estic d’acord amb tu, però vaig votar nul… l’Herrera m’ha agradat durant la campanya però ICV hauria de definir la seva estratègia d’una manera més assenyada. M’explico: No són “ni chicha ni limoná”, jo crec que un perfil més agressiu (especialment amb el PSC) hauria dut a polítiques més visibles d’esquerres i sobretot a capitalitzar la (important) obra de govern realitzada durant la legislatura. Adicionalment, agafar la cartera d’interior va ser un error demencial… és una conselleria difícil de portar i sempre hi has de posar algú que puguis sacrificar en algun moment (i.e. “que dimiteixi”), no hi pots posar al líder del partit xk et menges massa “marrons”.

        Respecte a la resposta d’en Jordi, comento els dos darrers punts:

        4- La paraula especulació no té res a veure amb el nivell de renda o patrimoni. L’especulació té a veure amb la gran mentida de la societat neo-liberal: Sense regulacions, el mercat es regula sol i totes aquestes coses de l’oferta i la demanda. La manca de regulacions dóna ales als poderosos (sí, als que ténen patrimoni i adicionalment no ténen escrúpols) per explotar als febles impunement tot ampliant distàncies amb els mateixos.. cosa que porta a un circle viciós difícil de tancar. L’especulació consisteix en crear beneficis d’on no els hi ha.

        Per cert, l’economía suposadament més neoliberal del planeta és la de EEUU, que és la més intervinguda per les seves “autoritats econòmiques” (la reserva federal). Així que la recepta de la desregulació falla estrepitosament, simplement passa que volem jugar una partida de pòker amb les cartes marcades. Quan les coses van bé desregulem i capitalitzem beneficis, i quan van malament socialitzem les pèrdues pressionant amb l’excusa que es destruiràn llocs de treball.

        Referent al cas de Catalunya, exemples d’especulació són tots els referents a la bombolla immobiliària, el fet que BCN sigui la ciutat europea amb més pisos desocupats (i un dels lloguers mitjos més cars), o d’altres com la vergonyosa privatització de companyies públiques com Aigües de BCN o FECSA en època dels governs pujol. O les concessions d’autopistes a “amics” del partit, o moltes altres.

        5- Malpartis n’hi ha a tot arreu. Malpartis amb poder per emprar el seu sadisme no tants. I malhauradament, per qüestions pràctiques, si que hi creix la densitat d’estats a meusar que ens n’anem cap a la dreta i amunt en compte bancari. Això no vol dir que no hi hagi una gran part de gent honrada, que paga els seus impostos i que intenta ser just amb els altres. Però com pots entendre, la influència dels (pocs) malparits que hi pugui haver amb capacitat efectiva de fer mal és molt superior a la dels altres.

        Atentament

        Oleguer



Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s

A %d blogueros les gusta esto: