h1

Crònica subjectiva del debat a sis (21/11/2010)

24 noviembre 2010

[traducción al castellano (bastante buena) con el Google Translate aquí]

La festa de la democràcia no seria igual sense un debat polític entre els candidats. Tècnicament hi ha qui prefereix anomenar-la mercat polític de masses, on el ciutadà és mer consumidor d’una opció política prefabricada com si es tractés d’un moble de l’Ikea o una jaqueta del Zara, però nosaltres, que ens creiem la propaganda turbocapitalista, parlem de democràcia lliure. El debat venia determinat per la victòria de CiU que pronostiquen tots els sondejos (intenció de vot d’un 40% màxim, abstenció del 50% mínim), que tot i no augmentar vots la farien fregar la majoria absoluta. El clàssic escenari d’una forta abstenció de l’electorat d’esquerres, vaja. Aquí van les meves impressions sobre el debat (veure’l íntegrament aquí), inevitablement subjectives.

Com a ciutadà de Catalunya, per mi el president del país ha de tenir com a valors irrenunciables l’humilitat (però l’orgull per la feina ben feta), l’honestedat (tant en els fets com en les paraules) i la solidaritat (pel que fa al tema social). Hi ha d’altres ciutadans que, legítimament és clar, prioritzen que el president parli bé el català i no digui jactarse en un debat. No els entenc, la veritat. Per això no entenc que l’Artur Mas tingui un 40% d’intenció de vot. El que serà el proper president de Catalunya utilitza contínuament un to prepotent amb els seus adversaris i els seus oients, a més que presenta discursos basats en idees vagues però efectives (confiança, govern fort i unit, paràlisi del país si governa ICV), encara que directament ratllen la falsedat en molts casos i sempre apel·lant a la part més conservadora de l’oient. Un altre seguidor de Lakoff, vaja, el que faltava.

Diuen des de la Vanguardia que Mas va guanyar el debat sobre Montilla. En el fons, va fer un debat pèssim. Essencialment va parlar de tenir un govern fort, unit i generador de confiança. Que sàpiga jo, força és la d’un govern que va promoure un Estatut nou el 2003 després de vint anys de res i el va portar a Madrid. Unió no equival al consens monolític tan habitual en els partits de dreta, perquè l’essència de la democràcia és el debat i la coalició (és que potser hi ha majoria absoluta a UK, Alemanya, Suècia?). I com va a generar confiança qui proclama que defensarà Catalunya però que va pactar la retallada de l’Estatut el 21 de gener del 2006, trencant l’unió dels partits catalans i tot només a canvi de quotes de poder? Igualment, no va mencionar el cas de corrupció del Palau, en el qual l’única gestió que Mas ha fet fins ara ha estat canviar el nom de la Fundació Trias Fargas, la que rebia els pagaments de Millet, i en cap moment ha explicat com és que el tresorer de CDC està quasi imputat per la Fiscalia. On és el rendiment de comptes a la ciutadania, si es pot saber? Per l’altra banda, el PSC automàticament va treure el carnet del partit als corruptes del cas Pretòria. Això és gestionar la corrupció.

A nivell econòmic, ja en el minut 12, Montilla demostra brillantment a un Mas sense resposta la contradicció flagrant de les receptes econòmiques neoliberals que propugna l’extrema dreta: no es poden baixar impostos, augmentar el crèdit i contenir el dèficit simultàniament. En Berlusconi també proposava eliminar l’IBI i mira, a Sicília es van quedar sense pont sobre l’estret de Messina. Irlanda està en bancarrota per culpa d’això, com fa bé a recordar. Herrera parla de la necessitat d’establir una política fiscal progressiva i contrarrestar aquesta tendència neoliberal de robar als pobres per donar-ho als rics. Chapeau. El candidat d’ICV és l’únic en desemmascarar la gegantina presa de pèl: retallades socials però diners a sac per bancs i constructores (tot amb l’aprovació de CiU). Herrera parla indirectament de la taxa Tobin. Chapeau per Herrera again. En un moment, Mas li repeteix el mantra que creixement econòmic equival a redistribució de riquesa. Sí, exacte, amb una política fiscal que no sigui regressiva, li contesta brillantment Herrera. Mas no es deu haver enterat de les últimes declaracions de Warren Buffett.

La idea que se li forma a l’oient del debat és que el proper president de Catalunya el pren com un idiota. Un exemple és el concert econòmic. A la Vanguardia comenten que Mas, al minut 37, posa a lloc a Puigcercós: per què fer un referèndum si sap que el perdrà? Escolti: per què proposar el concert fiscal si sap perfectament que el tombaran al Constitucional? Se n’acabarà oblidant (Montilla, minut 40), perquè en el fons és una altra idea vaga per pillar vots. Dóna la sensació que Mas discurseja amb l’esperança d’estar parlant amb un amnèsic. La cosa ja pren un caire ridícul quan l’oient recorda que el PNV, amb la meitat de diputats a Madrid que CiU i sense governar, ha aconseguit pactar el desenvolupament complet de l’Estatut de Gernika amb el PSOE. Un altre exemple és la seva insistència que aquí estem especialment malament. Disculpi? som un dels cinc PIIGS, un Estat de benestar molt poc desenvolupat (per culpa de polítiques de dreta), una política fiscal regressiva (per culpa de polítiques de dreta) i una economia poc dinàmica i robusta (per la nostra cultura i història). Un altre exemple és el límit de 80 km/h i Herrera el respon brillantment (sembla que és l’únic candidat que es llegeix informes científics): 1200 morts menys pel fum a l’any, menys sinistralitat i tant en la línia de la UE que aquesta l’ha premiat. En el minut 1:46, Mas diu que amb la política d’infrastructures d’ICV el país es paralitzaria (literal). Irònicament, l’únic candidat que va presentar uns eixos alhora sensats i visionaris de la política d’infrastructures va ser precisament Herrera: com a resposta a la futura crisi energètica, més independència del petroli, una xarxa essencialment ferroviària i de proximitat, transport electrificat, dessalinització de l’aigua, més eficiència, més estalvi. Puigcercós va puntualitzar correctament en la necessitat d’equilibri territorial i de tenir en compte el medi rural (renovar la xarxa viària de comarques).

Un altre punt interessant és la insistència en reduir Administració. Tres quartes parts són serveis públics: policia, hospitals i escoles. A més a més, el tripartit ha informatitzat la justícia i ha topat amb la Constitució pel tema de les vegueries, que, com diu Puigcercós, aspiren a eliminar a la vegada consells comarcals i diputacions, molt poc transparents a la ciutadania. Tot i així, cal frenar la tendència (segons Tainter, present en qualsevol burocràcia) d’augmentar els caps en les jerarquies administratives – racionalitzar l’administració, que en el fons és un punt compartit per tots els partits, però difícil de materialitzar. Demagògia de Rivera (bon orador per altra banda) en el tema de les ambaixades catalanes.

A tall de conclusió, em va decebre el discurs irresponsable i pobre dels candidats de la dreta, buscant caps de turc (immigració) amb l’electoralisme més fàcil per una crisi que han creat precisament les polítiques econòmiques que ells mateixos duien o voldrien dur a terme. Per l’altra banda, em va sorprendre molt gratament el patriotisme social dels candidats de l’ex-tripartit, que de fet van reivindicar l’obra feta (veure vídeo resum de l’obra feta): defensar la petita i mitjana empresa, autèntic teixit econòmic del país, “ecologitzar” l’economia (Herrera); necessitat de més mestres i metges, necessitat de canviar el model productiu (Puigcercós); no deixar a ningú a la cuneta, I+D (que s’ha multiplicat per 3 des del 2003; Montilla). Des del seu idealisme, Herrera (reforma CE federal) i Puigcercós (referèndum independència) van ser els únics a presentar un pla sensat que respongui a les aspiracions “nacionals” de Catalunya – haurien de buscar punts en comú. Herrera va ser l’únic en canalitzar l’enorme descontent per com s’està responent a la crisi (robar als pobres per donar-ho als rics). De fet, si et cabreja que paguis tu la crisi i no els bancs, ja saps a qui votar: ICV. A mi em va quedar ben clar.

[traducción (bastante buena) con el Google Translate aquí]

8 comentarios

  1. Estic molt d’acord amb tu però no totalment :) . Jo tinc 2 raons per no votar ICV.

    La primera és el constant enfrontament empresari/assalariat o patronal/sindicats que plantegen. Una visió obsoleta des del meu punt de vista, no porta enlloc presentar als empresaris com els culpables de tots els mals i als assalariats com ovelletes que es mereixen totes les cures. Son 2 cares de la mateixa moneda i s’ha de treballar perquè ambdues desenvolupin les seves funcions en equilibri i no afavorir sistemàticament cap d’elles.

    La segona es l’ecologisme de pancarta, a l’estil Greenpeace, que utilitzen per sortir a la tele més que per defensar l’equilibri medi ambiental. Estar en contra de la MAT o l’energia nuclear, avui en dia, és negar la realitat i deixar de solucionar un mal major (abús energètic d’origen fòssil) per utopies amb camps coberts de molins de vent. La solució avui per reduir les emissions de CO2 es principalment l’energia nuclear, la qual si està ben gestionada no presenta un risc més elevat que viatjar en avió. A més, els residus que ara generen les centrals nuclears podrien ser un nou combustible en unes dècades, per això es important emmagatzemar-los i ser nosaltres els gestors dels nostres residus (i no pagar milers de millors enviant-los a França). Per altra banda estic a favor de la inversió en fonts d’energia renovable, evidentment seran la millor opció ecològica, però encara queda millorar-ne molt l’eficiència. Fins llavors o fins que arribi l’energia de fusió benvinguda sigui l’energia nuclear per reduir la dependència de carbó i petroli.


  2. 1) molt cert, de fet tenia pensat fer un post al respecte, ara l’eix més aviat és global (multinacionals, UE, FMI, Estats, bancs) vs local (pimes, assalariats, emprenedors, autònoms). Per això em va agradar especialment la insistència d’Herrera en el debat d’augmentar el crèdit a pimes en detriment de subvencionar la gran empresa com estem fent. Crec que ells ja en són conscients de la dissolució de la dicotomia que menciones i per això parlen de les pimes. És que les va mencionar ja mateix en la primera intervenció! Això ha de ser deliberat.

    De fet jo havia escrit ja dos textos al respecte que potser t’interessen…
    https://labisme.wordpress.com/2010/10/26/la-nueva-izquierda-en-la-encrucijada/
    https://labisme.wordpress.com/2010/09/30/29-s-%C2%A1viva-el-espiritu-emprendedor/

    2) tens raó, però crec que aquí hi ha dos tipus d’ecologisme: un diguem que és més rotllo flower power (conservacionisme a ultrança, per exemple) i un altre que inclou una visió econòmica i integral del problema. Herrera va ser molt bo aquí parlant de la inevitable crisi energètica que s’acosta ( http://en.wikipedia.org/wiki/Peak_oil ) i el país que redueixi més la dependència del petroli serà molt més robust a la patacada. Serà un factor determinant a escala internacional. De fet, a mi em sembla que els EEUU s’aniran finalment a la merda per aquesta raó. El petroli serveix sobre tot per alimentar el transport i l’opció d’ICV és més visionària que les altres. El tema de residus el va mencionar ICV proposant el mateix que tu, de fet, crec (però estava una mica adormit).

    Sobre l’energia de fusió, crec que quedarà com un bluf… al capdavall, com diuen els experts, hem de començar a adonar-nos que no hi haurà una font d’energia màgica que ens permetrà seguir amb el creixement exponencial… sinó que cal adoptar noves formes econòmiques… sostenibles… decreixement… etcètera. No és una tonteria. En aquest sentit Herrera sap de què parla i amb molta més visió a mig termini que els altres.

    Sobre el tema de l’energia nuclear, estic d’acord. És un mal secundari.


  3. Hola Oriol,

    Interessant escrit, però no hi estic gaire dacord.

    1- Govern fort vol dir tenir la suficient força com per poder prendre decisions, sense els constants entrebancs que comporta tenir un govern format per tres partits polítics. No són paraules vagues, crec que és un concepte molt clar el que Mas desitja i Catalunya necessita. I el problema de Montilla no és (només) no saber parlar el català. En Montilla no sap parlar, no té cap tipus de formació, no té caràcter de líder ni transmet confiança. De ben segur que cap empresa del món el posaria al capdavant de les seves files!
    2- ICV planteja la societat com una lluita de classes com si estéssim al segle XIX. Divideix el món entre els rics malvats i especuladors i els pobres explotats. A mi em sembla molt bé que alguns dels molts impostos que hi ha siguin progressius (que ja ho són) o que es lluiti contra l’evasió fiscal (que és un delicte). Però de la crisi no es surt exprimint a impostos (sigui a rics, molt rics o súper rics) per a que el govern els gasti en obra pública o en funcionaris. De la crisi es surt amb la innovació, la iniciativa d’emprenedors que creen empreses, donen feina i generen riquesa. El benestar social no s’aconsegueix gràcies a vagues i sindicats sinó gràcies al creixement econòmic.
    Per cert, Irlanda no s’arruïna per haver baixat impostos!
    3- És evident que limitant la velocitat a 80km/h reduiràs els accidents. I si la limites a 20km/h encara els reduiràs més! Però a sobre de la taula has de posar tots els factors, no només aquest! Fins i tot el RACC va afirmar que la millor manera de disminuir la contaminació (principal motiu que argumentaven al principi) era la velocitat variable!
    4- Oposar-se a l’energia nuclear avui en dia no té ni cap ni peus. Tant de bo (i segur que passarà), algun dia la humanitat trobarà la manera de no dependre de les energies no renovables. Però avui en dia és inviable viure de les renovables i l’energia nuclear és segura.
    5- Sobre el referèndum el Mas té tota la raó. Plantejar un referèndum que ara mateix es perdria no serveix per res. (És curiós com s’escapa el Montilla de reconèixer que ell no voldria administrar els seus recursos!)

    Una abraçada


  4. Jordi, et contesto.
    0) a la xarxa sóc parvulesco… questions de privacitat :)
    1) Els “constants entrebancs” que menciones són de fet la mateixa essència de la democràcia… que els seus fundadors van visualitzar com un sistema de tensions i balances de poder enfrontades entre si (és l’extensió del principi de separació de poders de fet) que es compensessin. A Alemanya, a Suècia, a Irlanda, a UK, a la gran majoria de països democràtics els governs són de coalició, resultat de majories plurals en el Parlament, i això òbviament comporta tensions, però igualment és així en el procés legislatiu als USA… No té sentit parlar de “govern fort” com a govern d’un sol partit. De fet a mi em sembla molt poc saludable democràticament.
    1b) Montilla té com a formació el haver-se passat tot una vida com a gestor públic i això és inqüestionable. Per mi és conservador (“no volem aventures”, repeteix), però un bon gestor que no qüestiona el pacte socialdemòcrata (en la línia de la Merkel). No té aires de líder ni grans dots comunicatives… però és que jo el que vull és un bon gestor, no un bon líder, ja que això últim em sembla pur esperit monàrquic i aspirant de paternalisme. Per mi, és molt més capaç de transmetre confiança, la confiança de les dades grises i dures, que no algú que va sabotejar l’unitat dels partits catalans a Madrid per benefici propi o que davant d’un flagrant cas de corrupció que afecta el seu partit l’únic que fa és canviar el nom de la Fundació Trias Fargas.

    2) Si afirmes això d’ICV és que no vas veure el debat. La situació econòmica és clara: la classe treballadora (assalariats i pimes) està pagant la flagrant mala gestió financera. Privatitzar els beneficis, socialitzar les pèrdues – un vell adagi però la versió moderna de robar als pobres (que aquí som tu i jo, no ens enganyem) per donar-ho als rics. Primer: els impostos no són progressius. SICAV: 1%. Transaccions financeres: 0%. IRPF (als treballadors vaja): entre 15% i 45%. A més dels múltiples mecanismes legals que s’ofereixen per evadir impostos si et pots pagar un bon advocat (“frau fiscal legal”). A més de l’insuficient persecució contra el frau fiscal, denunciada pels mateixos inspectors d’Hisenda. Si Buffett (3a fortuna mundial) deia en una entrevista que ell pagava menys impostos que la seva secretària! (l’entrevista mola, està linkada al text) Tots els números indiquen que els impostos que paguen els més rics han anat disminuint des de la II Guerra Mundial. Però és que el pacte bàsic de la socialdemocràcia consisteix en la redistribució de la riquesa produïda pel conjunt de la societat per garantir l’igualtat d’oportunitats que és el principi bàsic liberal. Segon: el tripartit ha triplicat el pressupost en recerca des del 2003. Això és innovació. ICV mateix mencionava en el seu discurs inicial al debat la necessitat d’augmentar el crèdit a les pimes, ERC ho subratllava dient que són aquestes (autèntic teixit econòmic d’aquest país) i no les grans empreses que l’Artur Mas mateix havia votat ajudar en detriment de les pimes. Això està al debat. Estic totalment d’acord en el teu punt aquí, però és que llavors per coherència hauries de votar a PSC, ERC o ICV!
    Irlanda s’ha caracteritzat per implementar receptes neoliberals: impost de societats molt baix i desregulació financera sense anar més lluny. Bancarrota. Que no ens prenguin més el pèl!

    3) al debat Herrera va mencionar un informe científic mèdic: 1200 morts menys. Premiat per la UE. Menys sinistralitat. No ho sé, jo ho veig molt clar… I és la tendència de la UE, a adoptar mesures en aquest sentit… Entenc llavors que estiguem a la cua d’Europa. Tot i així, jo no sóc cap expert en el tema.

    4) digue-m’ho a mi que sóc físic. Però el que menciona Herrera al debat no és un simplista “no a l’energia nuclear”, sinó que la càrrega que representa al territori es reparteixi equilibradament i d’acord amb la voluntat dels ciutadans afectats, cosa que em sembla molt correcte. A més és l’únic que parla de la crisi energètica: com Catalunya es prepari millor contra ella més rellevant com a país serà en l’escenari del futur. És visionari i aquí es demostra l’únic que pensa en clau de país.

    5) Sobre el referèndum, potser té raó, encara que és molt important tenir en compte que en la cultura política espanyola seria un enorme pas endavant simplement que es pogués fer. Tot i així, et contesto que és estúpid plantejar el concert econòmic quan saps perfectament després del 10-J que el TC te’l tombarà… O és deshonest plantejar-lo. Sobre tot quan els teus malabarismes a Madrid són totalment estèrils comparats als d’una força amb la meitat de diputats com el PNV. Montilla simplement parla de desenvolupar l’autogovern segons l’Estatut, va a un electorat molt concret i no hi veig incoherència…

    Una abraçada,


  5. Ok parvulesco! jejeje

    1) És clar que en democràcia hi ha un parlament amb escons i es plantegen, debaten i voten les decisions, i això en pot ser la seva essència. Però també és cert que un govern amb majoria dèbil necessita constantment buscar aliances per tirar endavant les propostes i això frena la presa de decisions. En un context de crisi cal empenta i valentia i la millor manera de fer-ho és un govern amb la força per poder-ho fer. No és tant qüestió de si és 1 sol partit o una coalició sinó del projecte comú que es persegueixi. Ciu ha guanyat les dues últimes eleccions (amb poca majoria) i els altres tres partits s’han aliat per evitar que governés però demostrant més tard que la seva entesa era inexistent. Sense anar més lluny ERC va haver de sortir del govern en la primera legislatura.
    1b) Passar-se la vida com a gestor públic no és formació sinó experiència. I de fet denota un dels problemes existents avui en dia amb la “dictadura dels partits” que afavoreix no el més bo ni el més vàlid sinó el que millor se sap moure dins el partit. Per dirigir qualsevol empresa del món hauries de saber liderar, encoratjar, parlar, parlar anglès entre moltes altres virtuts però per governar un país només cal “un paio de partit”. No dic que s’hagin de posar requisits, no m’entenguis malament, però si que no és una persona vàlida! I això de que Montilla és un bon gestor ho poso molt en dubte…

    2) Repeteixo que em sembla molt bé posar mesures per evitar “el frau fiscal legal”. I em sembla molt bé que les rendes més altes paguin més (que jo sàpiga el IRPF és progressiu i el PSOE puja l’IVA que és proporcional). Aquesta mesura està molt bé però això no crea riquesa, ni llocs de treball. Un empresari no és només un magnat de la banca. Un empresari també és un autònom que té una parada al mercat o un petit negoci per internet. Simplicar la crisi financera amb errors de la banca neoliberal que paga la classe obrera és un discurs populista i amb poc rigor al meu parer. És força més complexe que això. A banda que la crisi espanyola actual no és la crisi financera de les subprime.
    Irlanda va baixar l’impost de societats atraient empreses de tot el món i això va ser molt beneficiós pel país, alhora que perjudicava a altres països europeus (competència deslleial diuen). Per això ara Europa pressiona Irlanda per baixar l’impost i aquesta s’hi resisteix. Pel que he llegit, Irlanda va patir la bombolla immobiliària com Espanya i la crisi financera mundial va deixar alguns bancs (que ho havien fet malament) amb el cul a l’aire. El problema és que el govern es va comprometre a assumir les pèrdues dels bancs que fessin fallida i això ha arruïnat el país. Però quan passi la crisi, Irlanda seguirà tenint “teixit productiu” i tirarà endavant mentre Espanya segueix a la cua de la inutilitat.

    3) Innovació NO és invertir en I+D!! De fet he sentit a dir que només el 8% de la innovació prové del I+D. Innovar no és investigar la vacuna contra el càncer. Innovar vol dir tenir una idea nova, com pot ser la fregona o el facebook i la gràcia és gaudir d’un sistema que et permeti tirar endavant iniciatives sense tonelades d’impostos i burocràcia!

    4) Per poder valorar “informes científics” hauríem de saber quants morts hi ha cada any, amb quina desviació i en quines franges horaries. En qualsevol cas, i entenent que la mesura eviti morts, no només pots valorar els avantatges en l’anàlisi. Perquè sinó aniríem tots en bicicleta i no es moriria ningú. Perquè només s’aplica a Barcelona aquesta mesura? Perquè ara s’agafen als morts en accidents i ja no parlen tant de la contaminació? Perquè no reconeixen la millor eficiència de la velocitat variable?

    4)El problema dels “ciutadans afectats” és que sovint des de sectors ecologistes s’intoxica i es falta a la veritat. Al meu poble hi ha molta gent en contra d’una planta de biomassa i la pura veritat és que ningú té ni idea del que és.
    I estic dacord en que es plantegin alternatives ecològiques però no pots oposar-te a la MAT o a la investigació nuclear

    5) Estic dacord amb tu en que poder plantejar un referèndum seria un enorme pas. Però fer-lo seria un fracàs. I és clar que el TC pot intentar tombar el concert i potser no s’aconsegueix però el que no pots fer és baixar els braços i quedar-te com un estaquirot. La diferència és que un referèndum voten persones que pensen així o aixà i no pots pressionar-les per canviar mentre que en decisions polítiques influencia la força que puguis tenir. El problema és tenir partits que estan sota les ordres del que els diuen a Madrid…

    Salut!


  6. Bona tarda!

    T’he de reconèixer que em sembla un molt bon orador en “Porrera” (broma del Polònia, ho sento…) i que al debat si va fer-ho força bé. Tot i això, com a noi d’esquerres, aquesta vegada em sento estrany, per primer cop en 13 anys, no sé què votar. La meva ideología d’esquerres i catalanista (molt) em fa descartar PP i C’s (sobretot un cop vist el debat, lamentable, ser biligüe no vol dir anar canviant constantment d’idioma, alguns parlem més llengües i no ens passem el dia canviant, colla de patètics!). CiU, guanyarà, però sóc dels que pensa que una majoría absoluta és sempre dolenta per una democràcia, el pacte és necessari, no cal que arribi a aturar un país, però és positiu. PSC no entra, el sucursalisme vers el PSOE que ha implantat en Montilla i el seu “Team del Baix Llobregat” no són assumibles per mi. He de dir-te que en Puigcercós em va semblar millor del que esperava, havia pensat no votar-los, el segon tripartit ha estat un circ…ICV, coincideixo en part amb els comentaris de la vella lluita de classes. Vaig veure apart l’entrevista de dilluns (crec) amb Joan Herrera a TV3. Vaig sentir molt la paraula especulador, què vol dir especulador? Què el defineix? Sóc jo potser, humil treballador per compte aliè en una gran corporació, un especulador perquè tinc 4 xavos a borsa? Sóc un especulador perquè vaig tenir la sort de poder afrontar la compra d’un pis jo sol? (amb un esforç estalviador anterior important, clar) Perquè se m’ha de “castigar” a mi i no als lloguers? (per a posar un exemple idiota). Si que parla bé i va fer un bon debat a nivell de dades, però a ICV li falta fer un pas endavant i deslliurar-se definitivament del llegat del PSUC.

    Per acabar, dos temes:

    1.- La fusió nuclar ja l’estudiava jo fa anys, els reactors tokamak i el funcionament net a base de liti. Crec que és un futur prometedor.

    2.- No és només en Mas qui ens tracta d’idiotes, tots els polítics ho fan, tot i saber que hi ha hemeroteques i que internet facilita que els puguis dir que menteixen amb voideos d’ells amteixos dient el contrari al passat. Els és igual, la desafecció amb la política comença en el moment que el teu “líder” et tracta d’idiota i tu no tens esma per a fotre-li un mastegot (figurat, o no) que li demostri qui mana.

    Avui també, gràcies per la discussió!


  7. Wow, mola el feedback! Gràcies! Malauradament hauré de ser breu perquè hi ha altres coses a fer…

    Jordi,
    1) entenc la teva remarca, però això crec que és més una percepció a partir dels mitjans de comunicació que no una realitat. A mi Castells em sembla un brillantíssim conseller d’Economia, molt millor que l’Elena Salgado, que malauradament té molt més poder que ell. Això ho vull comentar: la inestabilitat del tripartit ha vingut donada per una enorme hostilitat de part de l’establishment des del mateix dia que es van fer les eleccions del 2003 (que va guanyar en vots Maragall i en escons Mas perquè aquí a Catalunya encara no tenim llei electoral pròpia, igual que va passar el 99, Maragall va guanyar a Pujol). Potser com a persona d’esquerres que sóc, prefereixo certa inestabilitat a condició que es facin avenços socials, polítics i econòmics i que hi hagi pluralitat, suposo que també és caràcter emprenedor…
    1b) a veure, estrictament experiència és un tipus de formació, molt millor al meu parer que la que s’estudia a la uni. Però estic d’acord amb tu que la selecció de personal polític degut a la partitocràcia és deficient.

    2) Però Jordi, t’ho repeteixo! M’estàs fent referència a Petita I Mitjana Empresa! PIME! Totalment d’acord que és el més important! Al debat va quedar molt clar qui la defensa (esquerres, fins ara dretes) i qui defensa la Gran Empresa (dretes). Òbviament parlar que la culpa de la crisi la tenen els bancs és simplista; Espanya estem així per culpa d’un model productiu basat en el totxo (ERC) i turista, amb poca recerca i molt poc emprenedor, però això ens fa vulnerables però no entrar en crisi, que va iniciar a Wall Street. Però el que és cert és que encara ens fa més vulnerables donar tanta pasta que nosaltres (sí, nosaltres, tu i jo) hem donat als bancs i podríem haver donat en crèdits a pimes i en recerca. Els bancs, que no revertien a la societat, ara són una càrrega social. És la realitat.

    3) Menciones tipus d’I+D, però la funció diguem pragmàtica de l’I+D és fer patents. Sí estan relacionats. Tot i així, en aquest país la inversió privada en I+D és mínima si no ja fraudulenta…

    4) A veure, com t’he dit no sóc cap expert en el tema, però el fum representa un seriós perjudici per la salut, no és tonteria. Tot i així, cal posar totes les solucions sobre la taula i debatre-les críticament; ICV ha estat el primer en fer-ho i com és habitual se li han tirat a sobre. Ara ja és una qüestió en l’agenda política. Chapeau per ells.
    http://www.lavanguardia.es/ciudadanos/noticias/20101124/54073939860/la-ue-lleva-al-tribunal-de-luxemburgo-la-contaminacion-del-aire-de-barcelona.html

    4) Sí, tens raó, això és part de l’actitud que es coneix com NIMBY (quiero cárceles pero “not in my backyard”). Tot i així, això s’ha de fer seguint el principi d’equilibri territorial i consensuant amb la població, per mi és bastant clar.

    5) Sí, però primer, el concert el tombaran i fent realpolitik només no el podrien tombar si hi hagués un PSOE supernecessitat del recolzament de CiU però és que ni això perquè hi ha majoria del PP al TC! I basar-ho tot en pactes a Madrid d’estira-arronsa, després d’haver traït i sabotejat el tripartit com va fer CiU amb l’Estatut (ara entenc d’on ve la inestabilitat…), després que el PNV avancés a CiU i pactés “el desenvolupament complet de Gernika” amb el PSOE… i CiU desencalla les retallades socials a canvi de res… Encara acceptant aquesta manera de fer política, el Duran-Lleida és un negat. Un absolut negat. És que és increïble que després siguin ells els que parlin de defensar Catalunya!

    Maurici,
    honestament crec que molta gent “sociològicament d’esquerres” s’ha acabat contagiant de la propaganda dels mass media i l’establishment… ICV o ERC no saben com traspassar el mur desinformatiu que li planten davant i els desconnecta de la base social, un mur que els presenta com part del circ mediàtic, i potser cometen errors, sí, però escoltant-los en el debat em van agradar, potser no com a líders visionaris representants de l’àmplia base social que és “sociològicament d’esquerres”, però sí com a resistents contra l’empenta de l’establishment. Estic totalment d’acord amb el tema d’ICV, però precisament al debat ja comentaven la superació de la dicotomia treball-capital amb el seu suport a la pime.
    Sobre la fusió nuclear, pel que tinc entès (i no en tinc gaire) es va plantejar com la gran solució prometedora ja fa un temps però de moment no surt res, potser sóc jo que me n’he desentès, no en puc parlar…

    Gràcies pels comentaris!


  8. Alls secs mai couen….

    Són de vital importància les temàtiques que tracteu, parleu amb causa de coneixement, però seria interessant i útil pels vostres lectors procurar de respondre les preguntes, propostes i arguments que us plantegeu. No divagarieu tant.
    “Cuando sobran las palabras, fallan los conceptos”

    “A falta de pan, buenas son tortas”

    Crec oportú recordar, que en èpoques de vaques magres i crisis, jugar amb les pors de la gent és un clàssic. Fàcil, recorrent però trist i precari.

    I s’està fent patent en molts discursos i arguments que es poden veure aquests dies per la tele.

    Perillós…..

    ACHTUNG



Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s

A %d blogueros les gusta esto: