h1

¿Burka versus Anorexia?

17 junio 2010

https://i0.wp.com/blogs.publico.es/manel/files/2010/05/10-mayo-10blog.jpg

Esta semana, el racismo tan electoralista (esperemos que sólo una impostura transitoria) de los mismos que diseñaron una Ley de Extranjería antidemocrática para diferenciar entre moros con derechos laborales y moros explotables se alía esta vez con la habitual ofensiva nacionalcatólica para prohibir el burka en los espacios públicos. Una medida para prohibir en España algo que ninguna mujer musulmana usa, salvo en los régimenes corruptos de Afganistán y Arabia Saudí, no es sólo irrelevante, sino parte esencial de un discurso político que cada vez prende más en nuestra sociedad, lamentablemente.

Un discurso político de extrema derecha que olvida el principio liberal que fundamenta nuestra sociedad democrática: todo el mundo es libre de ponerse un mantel en la cabeza si así lo quiere. Ahora bien, papá Estado tiene que entrar en juego cuando se plantea una violación de la libertad individual, es decir, en el momento en que la mujer no puede dejar de ponerse el velo porque alguien le obliga. Que si lo lleva porque vive en una cultura machista o porque se siente liberada de las miradas tanto masculinas como femeninas (como me comentó la única persona que conozco que ha hablado con mujeres con burka) son aspectos morales que el Estado no puede tratar… Porque deviene un ataque a las libertades individuales que se suma a los muchos que ya hay en nuestra sociedad, que parece asistir pasiva a esta pérdida de valores democráticos, esta tendencia política a prohibir y regular, cuando antes se trataba de dar garantías y libertades. Éste es otro síntoma de una estructura política con un déficit cada vez mayor de plasticidad y dinamismo para afrontar el principal reto para lo que fue creada: resolver problemas y no crearlos.

Estos nobles defensores de la dignidad de la mujer parecen olvidar también la agresivísima campaña de propaganda operación Bikini, anticelulítica, H&Mera, Vogueana, Cosmopolitana y bronzeadora que cada año va destinada a lavar el cerebro de tantas mujeres. Por las razones biológicas que sean (la importancia que los hombres damos al cuerpo femenino y su gran utilidad evolutiva, de hecho), la mujer siempre se enfrentará al problema de la aceptación de su cuerpo. Que haya un enorme entramado económico dedicado a explotar estos miedos y estas inseguridades es enfermo. Que, además, haya mujeres que literalmente se vuelven locas por su causa (porque qué son la anorexia y la bulimia sino enfermedades psicológicas), mientras hay hombres dedicados a prohibir cosas que aún no pasan, da idea de los derroteros por los que camina, tambaleándose, nuestra sociedad.

7 comentarios

  1. Com segueixis amb titulars panfletoincendiaris deixo de llegir-te!

    Oriol, carinyo, cal, al meu entendre, trobar la formula d’acabar amb les impostures interculturalistes, jo mateix que estimo conèixer i respecto el fet religiós malgrat, o potser per això, ser ateu cada cop menys humanista, sóc contrari a permetre la permissibilitat en aquests temes.

    No ha funcionat i no funciona, no existeix una integració, si bé és cert que sóm uns hipòcrites que permetem l’injusticia del nouvingut, no es menys cert que ens trobem davant d’un procès d’expansió d’un fanatisme religiós, i malgrat coexistim diariament amb altres tipus de fanatisme (balompèdic, soberanocaspós, immediatisme,…) això no l’exculpa ni ens ha de fer cedir. Potser si que algú sen’s enfada, pero cal dir no, això al lloc al que pertanyo no, no tinc res contra les teves creences religioses, però no acceptaré el xantatge ni la agressió que suposa, que la vida sigui putes i que tinguis dret a queixarte i a sentir-te orgullós del teu origen no desplaça la certitut que cal posar un límit i que cal denostar aquest retrocès cultural i social.

    Que hi han altres mecanismes? segur, però vivint en el pais en que vivim no m’inspira gaire confiança que s’acabin aplicant, l’aparença ens perd…..


  2. Oriol, en cap moment he parlat de respectar el fet religiós i a les altres cultures… Sí he parlat de la llibertat individual de decidir anar amb una manta al cap o amb un barret mexicà…

    Si ens posem putes i comencem a examinar els motius de les decisions de cada un, veurem que un es fa d’una ONG per rentar la consciència, un altre és polític per motius arribistes, l’altre justifica amb la seva fe catòlica els seus atacs deshonestos a una determinada política social o una parella està junta només pel sexe. Tots aquests motius pertanyen a dins de cada un i conformen la seva moralitat; el fet que no siguin causa de vulneració de la llibertat individual és allò que ha de vetllar l’Estat i només allò, però no es pot dedicar a prohibir que unes determinades coses es facin per determinats motius. Mira els fantasmes del Sónar. El què sí ha de fer és donar una màxima cobertura i protecció a la dona que decideix tirar el burka a la paperera.

    Si ens posem a prohibir exhibicions de fanatisme, s’hauria de prohibir també el Tribunal Constitucional, el PPSOE o la selecció espanyola, però és que llavors deixaríem d’estar en una societat liberal, sinó en una cosa ben diferent.


  3. Ja hi sóm, el que jo dic és que no és viable un suport tal, no estem preparats per fer les coses de manera sistemàtica i entregada, tenim horaris i ganes de treure’ns responsabilitats de sobre (veure evitar-se marrons amb els superiors, denuncies, amenaces,…) per tant aquesta funció social dels altres mecanismes, la integració, etc. no és real ni factible, i seria fantàstic però no existeix, amb el que ens queda l’únic recurs del poder legislatiu, que tant detesto que utilitzem així, però en aquest moment històric es presenta com l’única sortida, si dura alguns mesos com a mínim esclar.

    La llibertat individual no dic que no s’ha de defensar, però no és una manta, no em siguis populista tu ara, puc anar amb pilotes i no em fotran a la garjola, això es llibertat individual, puc tenir una relació oberta amb el meu tiet i la veïna i no em vindran a dir dolentot dolentot, aixó és llibetat individual, o puc no fer-ho i conservar els meus principis morals burgesos (faltaria més!)i encap d’aquests casos no em cal justificar-me, de fet les justificacions duren poc la realitat acaba deformant-ho tot.

    El silenci al carrer i el reprimir no és llibertat, i a mi m’agreedeix veure una persona coberta, és una agressió sùbtil, però repeteixo que no és llibertat individual, no confonguis, el fanatisme no és llibertat, no tot val en societat, em dol veure Iran, veure el que ha estat i el que és, i dir d’això llibertat individual és si més no cinisme……


  4. La veritat és que no t’entenc en el primer paràgraf, Strassburgesinho.

    Ja t’ho dic, aquí les noies van amb tacons, van amb bikini, y para lucir hay que sufrir no? Si elles ho volen portar estan en el seu dret, encara que sigui perquè tenen el tarro menjat per un entramat econòmic enorme que explota les seves inseguretats. El PPSOE igual: la majoria dels seus votants són uns fanàtics. Què hem de fer? Prohibir-lo? Prohibir la COPE, Público, La Vanguardia o El Mundo perquè són uns fanàtics i uns demagogs? A mi l’existència del pamflet de La Vanguardia em fa mal als ulls, però prohibir-lo és anar contra el mateix fonament de la societat liberal: voltairitzant, “no estic d’acord amb el què dius però ho donaria tot perquè ho puguis dir”… per això tanta gent ha lluitat? perquè comencem a prohibir coses (a Espanya) que només es duen a Afganistan i Arabia Saudita? Ara bé, si la gent no pot deixar de llegir La Vanguardia o dur la manta al cap perquè l’obliguen… llavors sí és un problema polític.

    Perquè si creus que a l’Iran van amb burka… informa’t més. O posa “women Iran” al google i mira les imatges que et surten. Compara-ho amb “women Saudi Arabia”.

    Petonets,


  5. Bé suposo que com lector de la vanguardia, amant de les mosses sense pel (excepte algunes aixelles precioses) i nudista aferrim fart de la burocràcia i la política mediàtica sóc inevitablement un ase d’aquest entramat econòmic enorme que explota les meves inseguretats.

    LLàstima que la societat s’hagi de desvetllar algun dia, jo sóc més de la posició del TEDH…..

    petonets!


  6. La ètica té més pes que les balances, estimat strassburguès, dins del meu sistema de creences. La prohibició no allibera, evidentment. Però s’acostumen a confondre’s qüestions civils amb discursos polítics. I tot això ens disfressa amb un marc legislatiu que ens va menys lliures perquè perdem en capacitat de decisió. Les societats hipernormatives com a les més bones famílies entranyen essers amb un accés de reactivitat poc constructiva o masses de pensadors cansats, acrítics i buscadors d’estímuls.



Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s

A %d blogueros les gusta esto: